Dissabte, 21 de febrer del 2015

 

 

 

 

 

 

L'Associació obra la segona edició dels Untikafòrums amb una conferència de luxe

 

Museu de l'Anxova i de la Sal (MASLE), dissabte 21 de febrer del 2015

 

   Aquest passat dissabte 21 de febrer, ens va acompanyar el professor Carles Buenacasa Pérez de la Universitat de Barcelona amb la conferència "Els colons i indígenes al Mediterrani: el cas d'Empúries".

 

   Amb gran facilitat, va anar explicant al públic present les diferents èpoques d’esplendor de les cultures que, en l'Edat Antiga, un dia varen dominar el Mediterrani. En el seu anàlisi, la primera cultura nombrada varen ser els micènics.

La talassocràcia micènica s’estenia des d’Orient (amb Xipre, Anatòlia –hitites–, Síria i Palestina, i Egipte) fins a Orient (Corfú i l’Adriàtic, Itàlia i Sicília, Sardenya, fins arribar al riu Guadalquivir de la Península Ibèrica). Era en aquesta última localitat on els micènics pensaven que hi havia els camps elisis, un lloc on el clima sempre era suau i càlid, i un indret on la riquesa mineral era infinita; el lloc on hi havia les columnes d’Hèracles: “allà on precisament més fàcil és la vida; no hi ha neu, ni hivern llarg, sinó que constantment la brisa del Zèfir, de dolç buf, exhala l’Oceà” (Estrabó, Geografia, 1, 1, 4).  

No obstant, tot i la opulència i la riquesa dels Pobles del Mar, explica Buenacasa que cap al segle XIII aC es produiria la caiguda del món micènic i d’altres cultures, com la fenícia. Els grecs van ser aplacats per una onada invasora que va fer dispersar la població, deixant l’antiga Grècia i tota l’Àsia Menor sumides en una edat obscura.

 

   Aquest panorama d’empobriment generalitzat seria el que provocaria un posterior procés migratori des de la Grècia continental fins a les regions costeres d’Anatòlia, d’on sorgirien les cultures eòlies, jònies i dòries amb múltiples ciutats – estat. Davant la posterior saturació poblacional i la recerca de metalls escassos, al segle VIII aC les colonitzacions gregues anirien cap a Occident (Magna Grècia, Itàlia i Sicília) i, posteriorment, cap a altres regions del Mediterrani, com seria la Península Ibèrica.

 

   El conferenciant va continuar el seu relat explicant que els fenicis començarien a fundar colònies al sud de la Península, entorn el riu Guadalquivir, d’on sorgien unes riqueses immenses repletes de plata: seria l’era de Tartessos. Aviat, entrarien en guerra amb els etruscos i els cartaginesos, els quals serien un factor més en la caiguda de Tartessos (dels fenicis del sud de la Península). Estem en el moment en que Cartago es fa amb la major part de la costa mediterrània peninsular.

   

   Així que els fenicis no tenen més remei que marxar d’aquella zona ara sota control cartaginès i és el moment de fundacions com Massàlia al 600 aC (Marsella). Finalment, cap al 590 – 580 aC, es funda la colònia d’Empúries en l’illot conegut com la Palaiàpolis.

En aquest punt, en Carles Buencacasa fa l’incís en dir que en l’actualitat segueix existint el debat sobre qui van ser els responsables de la fundació d’Empúries: els massaliotes o els fenicis?

 

   Sigui com sigui, aviat la ciutat se’ls hi faria petita i passarien a ocupar la terra ferma, fundant la Neàpolis (ciutat nova). En aquesta ciutat (anomenada pels ibers Índica, segons les fonts) hi cohabitarien els indígenes que hi havia abans de l’arribada dels fenicis (els indiquetes) i els grecs.

 

   D’aquesta manera, Empúries es convertiria en un pròsper port redistribuïdor dels diferents productes de la zona, tant ibers com grecs; la plata, la sal gemma i la marina, les salaons (sobretot el gàrum), l’espart, el lli, els cereals, la mel i, més tard, l’oli, el vi i els mercenaris, serien els principals productes objecte d’importants exportacions.

 

   L’últim pas en la història antiga d’Empúries, el segellarien els romans al 218 aC quan, sota el context de la Segona Guerra Púnica, el general Escipió desembarcaria en territori emporità per, més tard, quedar-s’hi.

 

   Al final de la seva intervenció, el públic es va animar a fer un seguit de preguntes que varen ser respostes entre el públic assistent, entre els quals hi havia la directora del MAC - Empúries la Dra. Marta Santos, el Dr. Jordi Estévez de la UAB o el tinent alcalde Víctor Puga.